RISC AMBIENTAL

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural oa una acció humana.
El risc ambiental representa un camp particular dins del més ampli dels riscos, que poden ser avaluats i previnguts.


Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogènics, deguts a les accions humanes.
Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les conseqüències.
Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Txernòbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins avui) són antropogènics.
En la terminologia de les Ciències Ambientals s'usa interferència per referir-se al solapament de les activitats i la presència humana amb els fenòmens naturals sense el qual no existirien riscos. De la interferència així entesa depèn també la importància dels riscos. L'activitat econòmica i la residència de la població poden crear situacions de risc o sotmetre a les poblacions a riscos d'origen natural, en augmentar la seva exposició. El risc depèn de dos factors: la perillositat i la vulnerabilitat. Es parla de vulnerabilitat per referir-se a la importància dels efectes esperats, que no depèn només del fenomen o accident temut, sinó de les mesures de prevenció i de protecció. És paradigmàtica, en aquest sentit, la diferent intensitat dels efectes en els éssers humans dels terratrèmols, quan es comparen les diferents formes de resposta en països com el Japó, Xile i Haití.