TUNDRA DE ALASKA

La tundra de Alaska tal y como es actualmente podría desaparecer antes de finales de siglo. Dicha desaparición podría tener un profundo impacto en las criaturas que viven y crían en Alaska, entre ellos los osos pardos, lobos, zorros, y muchas especies de aves acuáticas y aves migratorias. Pero quizá el animal más afectado por este cambio sería el caribú, que dependen en gran medida de los líquenes como fuente de alimento.

La tundra, un ecosistema frío, seco y sin árboles, caracterizado una temporada de florecimiento de la vegetación extremadamente corta, está compuesta por capas subyacentes del suelo congelado -conocidas como permafrost- y pastos, juncos, musgos, líquenes, bayas y plantas. De mantenerse el deshielo, y de continuar produciéndose incendios de gran magnitud como los que se han producido recientemente, todo esta vegetación sería sustituida por tierras de arbustos e incluso por bosques boreales.


El aumento de la quema y el deshielo de la tundra también podría tener un impacto general en el planeta, pues podría contribuir al aumento del calentamiento global. Los científicos señalan que enormes cantidades de carbono y, sobre todo, de metano, un gas de efecto invernadero aún más potente que el CO2, están almacenadas en el permafrost subyacente en la mayor parte de la tundra ártica. Si el permafrost se derrite, estos gases serían liberados.

TORNADO

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus  o, rarament, amb la base d'un cumulus. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.

TIFÓN

Cicló propi de les costes orientals d'Àsia, de gran violència, que va acompanyat de vents molt forts i pluges torrenciale.

Notícia

Más de 238 muertos tras el paso del tifón “Bopha” por Filipinas.

La cifra de muertos en Filipinas a causa del tifón “Bopha” no deja de aumentar. Y es que si ayer se hablaba de menos de un centenar de fallecidos, hoy las autoridades han elevado el número a más de 238, una verdadera tragedia la que se está viviendo en el país asiático.
Además de los más de 238 fallecidos, el tifón “Bopha” –con vientos sostenidos de 175 kilómetros por hora y unas fuertes lluvias que han superado todas las previsiones– ha dejado en Filipinas decenas de desaparecidos y más de 214.000 desplazados.
La mayor parte de las víctimas mortales se han producido en las provincias de Compostela y Davao, al este de la isla de Mindanao, zona por donde ayer entró el tifón en el país, el cual cierra la temporada de una manera dramática. Recordemos que, normalmente, la temporada de tifones comienza en junio y concluye en noviembre.
El tifón “Bopha” (“Pablo para los filipinos) se aleja ahora hacia el Mar de China Meridional por la isla de Palawan (oeste), pero deja un panorama desolador allá por donde ha pasado: cientos de fallecidos y más de 200 mil personas sin hogar. La reconstrucción no será fácil.

L'HURACÀ

L'huracà és el més sever dels fenòmens meteorològics coneguts com ciclons tropicals. Aquests són sistemes de baixa pressió amb activitat plujosa i elèctrica els vents roten antihorariamente (= en contra de les manetes del rellotge) en l'hemisferi Nord. Un cicló tropical amb vents menors o iguals a 62 km / h és anomenat depressió tropical. Quan els vents arriben a velocitats de 63 a 117 km / h es diu tempesta tropical i, en excedir els 118 km / h, la tempesta tropical es converteix en huracà.

    * DEPRESSIÓ TROPICAL: cicló tropical en què el vent mitjà màxim a nivell de la superfície del mar (velocitat mitjana en un minut) és de 62 km / ho inferior.
    * TEMPESTA TROPICAL: cicló tropical ben organitzat de nucli calent en què el vent mitjana màxima a nivell de la superfície del mar (velocitat mitjana en un minut) és de 63 a 117 km / h.
    * HURACÀ: cicló tropical de nucli calent en què el vent màxim mitjana a nivell del mar (velocitat mitjana en un minut) és de 118 km / ho superior.

Una de les diferències principals entre els tres tipus de ciclons tropicals és la seva organització. La depressió tropical agrupa nuvolositat i pluja però les bandes espirals no estan ben delimitades. La tempesta tropical és un sistema atmosfèric amb una millor estructura, amb bandes espirals convergents cap al centre del sistema. L'huracà per la seva banda és un sistema totalment organitzat en tota la troposfera amb bandes espirals de pluja ben delimitades.

La paraula "huracà" deriva del vocable Maya "Hurakan", nom d'un Déu creador, qui, segons els maies, va escampar el seu alè a través de les caòtiques aigües de l'inici, creant, per tal motiu, la terra.

La Temporada d'Huracans a la Conca de l'Atlàntic comença l'1 de juny i acaba el 30 de novembre. La Conca de l'Atlàntic comprèn el Mar Carib, el Golf de Mèxic i l'Oceà Atlàntic. (Veure Ciclons Tropicals fora de temporada)

L'huracà produeix dos tipus d'efectes des del punt de vista tècnic: l'efecte directe és quan una regió específica és afectada per vents, pluja i maror generats per l'huracà, l'efecte indirecte, inclou únicament un o dos dels anteriors efectes.

PERMAFROST

El permafrost defineix com terra (sòl o roca i gel inclòs o material orgànic) que es manté en o per sota de 0 ° C durant almenys dos anys consecutius. Regions de terres baixes permafrost es divideixen tradicionalment en diverses zones en funció de la continuïtat geogràfica prevista en el paisatge. Una classificació típica reconeix permafrost continu (que subjau a 90-100% del paisatge); permafrost discontinu (50-90%), i permafrost esporàdic (0-50%). A l'hemisferi nord, les regions en què es produeix permafrost ocupen aproximadament el 25% (23 milions de quilòmetres quadrats) de la superfície terrestre. A les zones discontínues i esporàdica distribució permafrost és complexa i desigual, i el terreny permafrost lliure és comú. El gruix del permafrost varia des de menys d'un metre a més de 1.500 metres.
La major part del permafrost existent en l'actualitat formen durant els períodes glacials freds, i ha persistit a través dels períodes interglacials més càlids, inclòs el HoloceneThe Holocè és una època geològica que es va iniciar fa uns 11.700 anys (darrers 10.000 anys). Alguns permafrost relativament poc profundes (30 a 70 metres) format durant la segona part de l'Holocè (últims 6.000 anys) i alguns durant la Petita Edat de Gel (de fa 400 a 150 anys). A l'interior dels continents temperatures del permafrost en els límits entre el continu i discontinu són generalment al voltant de -5 º C, que correspon aproximadament amb el -8 ° C de temperatura mitjana anual de l'aire. Permafrost a la meitat dels i les muntanyes de latituds baixes és càlid i la seva distribució està estretament relacionada amb les característiques de la superfície terrestre, com inclinació del pendent i l'orientació, els patrons de vegetació i la coberta de neu.
El permafrost submarí produeix prop de 0 ° C en àmplies zones del territori continental de shelfThe plataforma continental àrtica és el perímetre estès de cada continent i la plana costanera associada, i era part del continent durant els períodes glacials, però és sota el mar durant els períodes interglacials com l'època actual per mars relativament poc profunds (coneguts com mars de la plataforma) i golfs., on es va formar durant l'últim període glacial en els paisatges exposats de la lleixa. El permafrost és geogràficament contínua sota les regions lliures de gel del continent antàrtic i també es produeix per sota de les zones en què la capa de gel es congela al seu llit.

RISC AMBIENTAL

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural oa una acció humana.
El risc ambiental representa un camp particular dins del més ampli dels riscos, que poden ser avaluats i previnguts.


Els riscos poden classificar-se com riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i riscos antropogènics, deguts a les accions humanes.
Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Les inundacions, encara que degudes a causes climàtiques naturals, solen ser riscos depenents de la presència i qualitat d'infraestructures com les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, que poden agreujar les conseqüències.
Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Txernòbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins avui) són antropogènics.
En la terminologia de les Ciències Ambientals s'usa interferència per referir-se al solapament de les activitats i la presència humana amb els fenòmens naturals sense el qual no existirien riscos. De la interferència així entesa depèn també la importància dels riscos. L'activitat econòmica i la residència de la població poden crear situacions de risc o sotmetre a les poblacions a riscos d'origen natural, en augmentar la seva exposició. El risc depèn de dos factors: la perillositat i la vulnerabilitat. Es parla de vulnerabilitat per referir-se a la importància dels efectes esperats, que no depèn només del fenomen o accident temut, sinó de les mesures de prevenció i de protecció. És paradigmàtica, en aquest sentit, la diferent intensitat dels efectes en els éssers humans dels terratrèmols, quan es comparen les diferents formes de resposta en països com el Japó, Xile i Haití.

IMPACTE SOBRE EL MEDI

S'entén per impacte ambiental l'efecte que produeix una acció sobre el medi ambient en els seus diferents aspectes. El concepte pot estendre, amb poca utilitat, als efectes d'un fenomen natural catastròfic.
Tècnicament, és l'alteració de la línia de base, causa de l'acció antròpica o esdeveniments naturals.
Les accions humanes, són els principals motius que han produït que un bé o recurs natural pateixi canvis negatius. Ara els recursos naturals es troben amenaçats en tots els sentits, l'aigua, el sòl, l'aire són recursos que estan sent afectats per mesures o accions sense previs estudis que permetin mitigar aquests impactes, la minimització de l'impacte ambiental és un factor preponderant en qualsevol estudi que es vulgui fer en un projecte o acció a executar, amb això s'aconseguirà que els efectes secundaris poden ser positius i, menys negatius. Una altra cosa important que té a veure amb l'impacte ambiental és l'avaluació d'impacte ambiental (EIA) és l'anàlisi de les conseqüències predictibles de l'acció, i la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) és la comunicació prèvia, que les lleis ambientals exigeixen sota certs supòsits, de les conseqüències ambientals predites per l'avaluació. Sense caure en el mer conservacionisme, podem aconseguir resultats de preservació amb èxit quan d'una acció tractem de minimitzar l'impacte negatiu i canviar-lo per aspectes positius que involucrin que l'ésser humà compleixi la interrelació natura-home, el medi ambient no és de les futures generacions, és preocupació de tots en l'actualitat, necessitem conscientizar en tenir cura dels espais verds, respectar la biodiversitat. És important que en les nostres accions es manegen amb sustantibidad.

Efectos

Según el IPCC ( Panel Internacional de Expertos en el Cambio Climático), el calentamiento global de la Tierra es ya un hecho que está produciendo, y producirá, graves consecuencias en el clima, la atmósfera y la biodiversidad: aumento de la temperatura media de la Tierra durante el presente siglo entre 1 y 3,5 grados, disminución de las capas de hielo en los Polos, incremento del nivel del mar e inundaciones de zonas bajas e islas, aumento de la desertización, desaparición de la flora y fauna en ecosistemas, escasez de agua e inestabilidades atmosféricas ( huracanes, incendios, etc.), efectos secundarios de catástrofes humanas (propagación de la humbruna y enfermedades, etc.)

Causas

El aumento mundoal de la demanda y del consumo energético, así como de la actividad industrial, los transportes, la deforestación y la agricultura, han desembocado en un incremento de las emisiones a la atmósfera de CO2 y metano, los principales gases de efecto invernadero causantes del cambio climático.

Soluciones

El cambio climático es un problema mundial que rwquiere una solución mundial. Las medidas para paliar este terrible futuro pasan por atacar las directrices de acuerdos como el Protocolo de Kioto: disminuir las emisiones de CO2, reducir el uso de combustibles fósiles y aumentarel de renovables, mejorar la eficiencia y la diversificación energética, seguir una política de desarrollo sostenible y sobre todo concienciar de la gravedad del problema a las generaciones futuras.

Conseqüències del la pèrdua del sòl

Ecològiques:

1)  Disiminució de la flor i la fauna del sòl essencials en els cicles de matèria i d'energia dels ecosistemes.

2) Desequilibrigreu en l'ecosistema del sòl, per la proliferació d'espècies oporunitses.

3) Pèrdua progressiva de la fertilitat, el que en la majoria de casos condueix als agricultors a incrementar les cantitats de fertilitazants, entrant en un cercle viciós que acaba amb la inutilització del sòl pel cultiu.

4) Resucció de la cobertura vegetal amb desaparició d'algunes espècies.

5) Reducció de la humitat ambiental aportada per la vegetació.

Socioeconòmiques:

1) Increment de riscos de deslissament i desperendiments.

2) Disminució acusada del rendiment agrícola.

3) Augment dels costos de mantenimient i alimentació de la ramaderia per falta de pastos.

4) Desplaçament de població cap a cuitats provocada per l'empobriment de les zones rurals afectades.

 

Els Incendis forestals

Una altra causa de la creixent destrucció dels boscos són les incendis forestals. Els incendis forestals suposen una regressió a fases anteriors de la successió. Després de l'incendi el bosc pot haver quedat totalment cremat o només de forma parcial. Immediatament comença la regeneració que conduirà de nou a la restauració d'un bosc de característiques similars (mai iguals) si les condicions climàtiques ho fan possible i si la degradació del sòl no ha estat extrema.

Añadir leyenda

Els incendis forestals són una component més o menys natural dels ecosistemes mediterranis. Moltes espècies tenen adaptacions per poder subsistir als focs (el suro de les alzines sureres, per exemple) o per poder-se regenerar ràpidament després dels incendis (rebrotar des de les arrels). El foc ha estat present en els boscos mediterranis des de fa segles, de vegades per causes naturals (un llamp) i també provocat per l'home de forma controlada (per fer carbó) o extensiva (cremar boscos per tenir pastures). El problema és la intensitat que tenen els focs o els seu període de retorn, és a dir, la freqüència en que es donen en un mateix lloc.

Si la intensitat del foc és molt gran, els mecanismes de resistència al foc o de regeneració poden no ser suficients per la regeneració del bosc. Focs molt intensos que cremen molt intensament arriben a fer inútil l'escorça protectora de les alzines i, fins i tot, cremen les arrels d'on podrien brotar els matolls. En aquests casos el bosc pot trigar fins a cent anys a recuperar-se ja que ho haurà de fer a partir de llavors arribades de molt lluny. Si esdevé un canvi climàtic cap a la sequera o pluges molt intenses, l'erosió pot fer gairebé impossible la regeneració del bosc.

La freqüència excessiva del foc també fa perillar la recuperació del bosc. A zones com el Garraf o l'Alt Empordà, el temps de retorn d'un foc en una mateixa àrea és menor de trenta anys, mentre que al Ripollès o la Cerdanya és de mil anys. Les masses forestals en aquests llocs són ben diferents. Això, lògicament, està relacionat amb elclima, però també amb altres factors

CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic, és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.

-Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:

Modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;

Alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;

Redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.

En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasosque tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Causes de la pèrdua del sòl 

Les causes de la pèrdua de sòl són diverses:

    •Unes depenen de l'erosivitat i es relacionen amb els agents que produeixen l’erosió, principalment l’aigua i el vent.

    •Altres depenen de l’erosionabilitat, és a dir, de la susceptibilitat o facilitat de patir erosió del sòl mateix. 

• EROSIVITAT

L'erosivitat fa referència a la capacitat que tenen els agents geològics d'erosionar el sòl. En general, s'estudia l’acció de l’agent erosiu principal. 

- L'aigua realitza la seva acció erosiva des del moment en què arriba al sòl. L'energia cinètica de les gotes de pluja en xocar amb les partícules del sòl pot trencar els agregats que el formen i destruir‑ne l’estructura superficial. Algunes de les partícules alliberades obturen els porus i donen lloc a una capa propera a la superfície poc porosa, que forma una crosta superficial en dessecar‑se. Altres partícules poden ser arrossegades posteriorment per l’aigua d'escolament, la qual cosa contribueix a la pèrdua dels materials superficials del sòl. 

- El vent realitza l’acció erosiva de les dues maneres següents:

a) La deflació, que consisteix en l'arrossegament o escombrat de les partícules de la superfície.

b) La corrosió, produïda pel xoc de les partícules que el vent arrossega contra les roques. Malgrat que al nostre país és una forma d'erosió amb pocs efectes sobre el sòl, en les zones desèrtiques és la principal causa de modelatge del relleu.

• EROSIONABILITAT

L'erosionabilitat es un indicador que preveu la facilitat amb què un sòl pot ser erosionat en el futur. Els factors principals que condicionen l'erosionabilitat del sòl són les característiques dels materials que el formen, el tipus i la quantitat de coberta vegetal, el pendent, l'estat dels agregats (estructura del sòl), la textura, etc. 

- El pendent, la longitud del vessant i la rugositat del terreny influeixen en la velocitat de l'aigua d'escolament i, per tant, en la seva energia cinètica i en l’energia necessària per posar en moviment les partícules del sòl. Terrenys amb molt de pendent i llarg recorregut afavoreixen l'erosió. 

- Les característiques del sòl, com ara la textura i l'estructura, determinen altres qualitats que condicionen l’erosionabilitat, com per exemple l’estabilitat dels agregats en trencar‑se amb la pluja, la infiltració de l’aigua, l'escolament, la capacitat de retenció d'aigua, etc. 

- L’existència d'una coberta vegetal disminueix la quantitat de gotes de pluja que arriben al sol i l’energia de les que ho aconsegueixen. Això protegeix els agregats de la seva destrucció. Les arrels de les plantes també col·laboren en la retenció del sòl i afavoreixen la infiltració.

El sòl com a recurs natural

Creiem que el sòl es un recus natural i que és renovable a una escala temporal més llarga que l’escala humana. És essencial per a la producció d’aliments, fibres i altres productes necessaris per a la vida humana, i pot esdevenir necessari per a la producció d’energia renovable (biocombustibles). Compleix unes funcions en els ecosistemes poc o no intervinguts i en els ecosistemes agrícoles. Serveix de suport per a funcions relacionades amb el cicle biogeoquímic de l’aigua, del C, del N i dels altres elements.

Vídeo de la Desforestació

Hem ficat aquet vídeo que l'explica una mica sobre la Desforestació i les seves conseqüències.

La Desforestació

La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment de l'ecosfera per arees arbrades no ha fet més que baixar en els darrers anys. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl. Evidentment una de les pèrdues més importants és la pèrdua de biodiversitat.Les causes de la desforestació són múltiples i les podríem resumir en:

1)Increment de la població

Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones deforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i impossibilita la seva recuperació. 

2)Agricultura extensiva 

A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (té a Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut a aquestes transformacions.

3) Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques 

Els cultius rotatoris propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.

4)Propietat de la terra
Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes, que legalment no són de ningú, pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts  que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior. 

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.), accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan conectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els boscos del planeta.

IUSC et proposa un interessant curs sobre Gestió de Recursos Forestals.

L'estudi en profunditat d'aspectes com els recursos forestals i faunístics, o la gestió d'espais naturals, són de vital importància per a l'optimització dels recursos naturals des d'un punt de vista mediambiental i de rendibilitat econòmica. 

L'objectiu fonamental d'aquest programa d'estudis és el de formar professionals altament qualificats en la gestió d'espais on tingui incidència rellevant l'espai en si mateix, les masses forestals i les reserves faunístiques, a més de, en el disseny de programes de gestió d'aquests recursos i les avaluacions d'impacte ambiental que generades per l'activitat humana afecten la gestió dels mateixos, així com les auditories ambientals com a elements previsors de possibles alteracions.

Els recursos forestals

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques. Podem classificar aquests recursos en tres grups:

1. Tradicionals
   • combustible
   • conreus rotatoris
   • ramaderia extensiva
   • medicines, fibres, ous, resines, aliment, fruits, llavors
2. Industrials
• fusta per la construcció
• pasta de paper
• combustible (de la fusta directament o com a carbó vegetal)
• suro, trementina
3. Serveis
   • conservació del sòl
   • protecció dels recursos d'aigua dolça
   • conservació de la biodiversitat
   • usos lúdics

En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.

Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (aquells que no s'han tallat mai).

Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.

Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible (la despesa a segones residències és gairebé anecdòtica) i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals. Molts dels països importadors de fusta tropical practiquen la tàctica d'expoliació i fugida.

La pràctica de l'espoliació i fugida (que es fa gairebé sempre en països dels Tercer Món amb règims corruptes) consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible quan el país o organitzacions internacionals comencin a preocupar-se pel tema. Grans empreses (les japoneses, sobretot) han acabat així amb boscos de Tailàndia, Nigèria i Filipines, països que abans exportaven fusta i ara l'han d'importar.

L'expoliació pot anar seguida de replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid, normalment no originàries del país. Els eucaliptus que es conreuen a molts llocs d'espanya en són un exemple. En alguns països el 70% de tota la fusta industrial pot provenir d'aquestes plantacions. Alguns països com Finlàndia, Canadà o els EEUU han fet d'aquesta explotació de monocultius un veritable negoci i, en alguns casos, fins i tot els exploten com a parcs temàtics. A Amèrica llatina aquest fenomen s'estén ràpidament i els boscos autòctons estan essent substituïts per plantacions de pins i altres espècies de creixement ràpid.

L'aigua un bé escàs

Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges ésdesigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.

 Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.

La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents

Aquest vídeo ens pot ajudar molt en saber què vol dir cada energia, renovable o no renovable.

Les energies renovables les podem classificar en:

Energia Hidràulica
Les centrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment.


Energia eòlica
L'energia eòlica és l'energia obtinguda mitjançant la utilització d'aquesta energia mecànica, generada pels corrents d'aire que es desplaça a causa de les diferències locals de pressió.


Energia solar
La energia del sol arriba a la Terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra.


Energia geotèrmica
L'energia geotèrmica és aquell'energia que pot ser obtinguda per l'home mitjançant l'aprofitament de la calor de l'interior de la Terra.


Energies dels mars i oceans
Els mars i oceans tenen un gran potencial energètic amb el qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil.

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.

 Energies potencialment renovables fan referència a tots aquells recursos que s'originen de forma prou ràpida com perquè puguin ser considerats com renovables, sempre que la velocitat a la qual es consumeixen no sigui superior a la velocitat a la qual es formen ja que això provocaria l'extinció d'aquests recursos, un recurs potencialment renovable és la matèria vegetal i animal.

 
                 

 

L'energia no renovable és aquella font d'energia

que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida.