Conseqüències del la pèrdua del sòl

Ecològiques:

1)  Disiminució de la flor i la fauna del sòl essencials en els cicles de matèria i d'energia dels ecosistemes.

2) Desequilibrigreu en l'ecosistema del sòl, per la proliferació d'espècies oporunitses.

3) Pèrdua progressiva de la fertilitat, el que en la majoria de casos condueix als agricultors a incrementar les cantitats de fertilitazants, entrant en un cercle viciós que acaba amb la inutilització del sòl pel cultiu.

4) Resucció de la cobertura vegetal amb desaparició d'algunes espècies.

5) Reducció de la humitat ambiental aportada per la vegetació.

Socioeconòmiques:

1) Increment de riscos de deslissament i desperendiments.

2) Disminució acusada del rendiment agrícola.

3) Augment dels costos de mantenimient i alimentació de la ramaderia per falta de pastos.

4) Desplaçament de població cap a cuitats provocada per l'empobriment de les zones rurals afectades.

 

Els Incendis forestals

Una altra causa de la creixent destrucció dels boscos són les incendis forestals. Els incendis forestals suposen una regressió a fases anteriors de la successió. Després de l'incendi el bosc pot haver quedat totalment cremat o només de forma parcial. Immediatament comença la regeneració que conduirà de nou a la restauració d'un bosc de característiques similars (mai iguals) si les condicions climàtiques ho fan possible i si la degradació del sòl no ha estat extrema.

Añadir leyenda

Els incendis forestals són una component més o menys natural dels ecosistemes mediterranis. Moltes espècies tenen adaptacions per poder subsistir als focs (el suro de les alzines sureres, per exemple) o per poder-se regenerar ràpidament després dels incendis (rebrotar des de les arrels). El foc ha estat present en els boscos mediterranis des de fa segles, de vegades per causes naturals (un llamp) i també provocat per l'home de forma controlada (per fer carbó) o extensiva (cremar boscos per tenir pastures). El problema és la intensitat que tenen els focs o els seu període de retorn, és a dir, la freqüència en que es donen en un mateix lloc.

Si la intensitat del foc és molt gran, els mecanismes de resistència al foc o de regeneració poden no ser suficients per la regeneració del bosc. Focs molt intensos que cremen molt intensament arriben a fer inútil l'escorça protectora de les alzines i, fins i tot, cremen les arrels d'on podrien brotar els matolls. En aquests casos el bosc pot trigar fins a cent anys a recuperar-se ja que ho haurà de fer a partir de llavors arribades de molt lluny. Si esdevé un canvi climàtic cap a la sequera o pluges molt intenses, l'erosió pot fer gairebé impossible la regeneració del bosc.

La freqüència excessiva del foc també fa perillar la recuperació del bosc. A zones com el Garraf o l'Alt Empordà, el temps de retorn d'un foc en una mateixa àrea és menor de trenta anys, mentre que al Ripollès o la Cerdanya és de mil anys. Les masses forestals en aquests llocs són ben diferents. Això, lògicament, està relacionat amb elclima, però també amb altres factors

CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic, és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.

-Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:

Modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;

Alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;

Redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.

En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensades per la pròpia dinàmica dels sers vius que conformen la biosfera. I això ha estat així fins a l’inici de la revolució industrial, quan es comencen a utilitzar fonts d'energia procedents de combustibles fòssils.

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasosque tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Causes de la pèrdua del sòl 

Les causes de la pèrdua de sòl són diverses:

    •Unes depenen de l'erosivitat i es relacionen amb els agents que produeixen l’erosió, principalment l’aigua i el vent.

    •Altres depenen de l’erosionabilitat, és a dir, de la susceptibilitat o facilitat de patir erosió del sòl mateix. 

• EROSIVITAT

L'erosivitat fa referència a la capacitat que tenen els agents geològics d'erosionar el sòl. En general, s'estudia l’acció de l’agent erosiu principal. 

- L'aigua realitza la seva acció erosiva des del moment en què arriba al sòl. L'energia cinètica de les gotes de pluja en xocar amb les partícules del sòl pot trencar els agregats que el formen i destruir‑ne l’estructura superficial. Algunes de les partícules alliberades obturen els porus i donen lloc a una capa propera a la superfície poc porosa, que forma una crosta superficial en dessecar‑se. Altres partícules poden ser arrossegades posteriorment per l’aigua d'escolament, la qual cosa contribueix a la pèrdua dels materials superficials del sòl. 

- El vent realitza l’acció erosiva de les dues maneres següents:

a) La deflació, que consisteix en l'arrossegament o escombrat de les partícules de la superfície.

b) La corrosió, produïda pel xoc de les partícules que el vent arrossega contra les roques. Malgrat que al nostre país és una forma d'erosió amb pocs efectes sobre el sòl, en les zones desèrtiques és la principal causa de modelatge del relleu.

• EROSIONABILITAT

L'erosionabilitat es un indicador que preveu la facilitat amb què un sòl pot ser erosionat en el futur. Els factors principals que condicionen l'erosionabilitat del sòl són les característiques dels materials que el formen, el tipus i la quantitat de coberta vegetal, el pendent, l'estat dels agregats (estructura del sòl), la textura, etc. 

- El pendent, la longitud del vessant i la rugositat del terreny influeixen en la velocitat de l'aigua d'escolament i, per tant, en la seva energia cinètica i en l’energia necessària per posar en moviment les partícules del sòl. Terrenys amb molt de pendent i llarg recorregut afavoreixen l'erosió. 

- Les característiques del sòl, com ara la textura i l'estructura, determinen altres qualitats que condicionen l’erosionabilitat, com per exemple l’estabilitat dels agregats en trencar‑se amb la pluja, la infiltració de l’aigua, l'escolament, la capacitat de retenció d'aigua, etc. 

- L’existència d'una coberta vegetal disminueix la quantitat de gotes de pluja que arriben al sol i l’energia de les que ho aconsegueixen. Això protegeix els agregats de la seva destrucció. Les arrels de les plantes també col·laboren en la retenció del sòl i afavoreixen la infiltració.

El sòl com a recurs natural

Creiem que el sòl es un recus natural i que és renovable a una escala temporal més llarga que l’escala humana. És essencial per a la producció d’aliments, fibres i altres productes necessaris per a la vida humana, i pot esdevenir necessari per a la producció d’energia renovable (biocombustibles). Compleix unes funcions en els ecosistemes poc o no intervinguts i en els ecosistemes agrícoles. Serveix de suport per a funcions relacionades amb el cicle biogeoquímic de l’aigua, del C, del N i dels altres elements.

Vídeo de la Desforestació

Hem ficat aquet vídeo que l'explica una mica sobre la Desforestació i les seves conseqüències.

La Desforestació

La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment de l'ecosfera per arees arbrades no ha fet més que baixar en els darrers anys. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl. Evidentment una de les pèrdues més importants és la pèrdua de biodiversitat.Les causes de la desforestació són múltiples i les podríem resumir en:

1)Increment de la població

Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones deforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i impossibilita la seva recuperació. 

2)Agricultura extensiva 

A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (té a Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut a aquestes transformacions.

3) Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques 

Els cultius rotatoris propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.

4)Propietat de la terra
Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes, que legalment no són de ningú, pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts  que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior. 

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.), accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan conectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els boscos del planeta.

IUSC et proposa un interessant curs sobre Gestió de Recursos Forestals.

L'estudi en profunditat d'aspectes com els recursos forestals i faunístics, o la gestió d'espais naturals, són de vital importància per a l'optimització dels recursos naturals des d'un punt de vista mediambiental i de rendibilitat econòmica. 

L'objectiu fonamental d'aquest programa d'estudis és el de formar professionals altament qualificats en la gestió d'espais on tingui incidència rellevant l'espai en si mateix, les masses forestals i les reserves faunístiques, a més de, en el disseny de programes de gestió d'aquests recursos i les avaluacions d'impacte ambiental que generades per l'activitat humana afecten la gestió dels mateixos, així com les auditories ambientals com a elements previsors de possibles alteracions.

Els recursos forestals

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques. Podem classificar aquests recursos en tres grups:

1. Tradicionals
   • combustible
   • conreus rotatoris
   • ramaderia extensiva
   • medicines, fibres, ous, resines, aliment, fruits, llavors
2. Industrials
• fusta per la construcció
• pasta de paper
• combustible (de la fusta directament o com a carbó vegetal)
• suro, trementina
3. Serveis
   • conservació del sòl
   • protecció dels recursos d'aigua dolça
   • conservació de la biodiversitat
   • usos lúdics

En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.

Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (aquells que no s'han tallat mai).

Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.

Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible (la despesa a segones residències és gairebé anecdòtica) i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals. Molts dels països importadors de fusta tropical practiquen la tàctica d'expoliació i fugida.

La pràctica de l'espoliació i fugida (que es fa gairebé sempre en països dels Tercer Món amb règims corruptes) consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible quan el país o organitzacions internacionals comencin a preocupar-se pel tema. Grans empreses (les japoneses, sobretot) han acabat així amb boscos de Tailàndia, Nigèria i Filipines, països que abans exportaven fusta i ara l'han d'importar.

L'expoliació pot anar seguida de replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid, normalment no originàries del país. Els eucaliptus que es conreuen a molts llocs d'espanya en són un exemple. En alguns països el 70% de tota la fusta industrial pot provenir d'aquestes plantacions. Alguns països com Finlàndia, Canadà o els EEUU han fet d'aquesta explotació de monocultius un veritable negoci i, en alguns casos, fins i tot els exploten com a parcs temàtics. A Amèrica llatina aquest fenomen s'estén ràpidament i els boscos autòctons estan essent substituïts per plantacions de pins i altres espècies de creixement ràpid.

L'aigua un bé escàs

Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges ésdesigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu.

 Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.

La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents